Teràpies amb cèl·lules mare.

El passat 30 de gener es va presentar un treball de l'Hospital Gregorio Marañón. Un assaig amb cèl·lules mare cardíaques per tal de minimitzar la lesió després d'un infart.

 

La teràpia regenerativa no és sempre eficaç. Si s'aplica de forma immediata  a l'infart  la inflamació mata a les cèl·lules transfundides. Si s'aplica massa tard, la cicatriu ja s'ha consolidat

Fernández-Ávila explica que existeix una període que va del cinquè al desè dia posterior al infart. Aquest és el moment en el que, encara que s'hagen destruït cèl·lules musculars, “aún se preserva la estructura extracelular que da soporte a las células”, i s'ha vist que les  cèl·lules mare poden regenerar el cor, reduir la cicatriu i previndre una futura  insuficiència cardíaca.

Llegiu la noticia en El País.

Imátge de cèl·lules mare cardiaques   
HOSPITAL GREGORIO MARAÑON / CORETHERAPIX/ El País.

Ha mort Lynn Margulis.

Lynn Margulis va morir el passat dimarts 22 de novembre.

Coneguda per destacar el paper de la simbiosi en la formació de les cèl·lules eucariotes no podem entendre les teoríes evolutives actuals sense tenir en compte les seves idees.

Us enllacem un article de sinc (servei d'infomació de notícies científiques), un article que ha eixit en Público, un altre de El Mundo i una entrevista publicada en Mêtode.

Un nou assaig

Avui s’ha fet públic que el Moorfields Eye Hospital de Londres farà el primer assaig clínic

europeu en el que s’utilitzarà una teràpia basada en l’ús de cèl•lules embrionàries.

Va dirigit a 12 pacients de distròfia macular de Stargardt, aquests malalts tenen les cèl•lules de l’epiteli pigmentari de la retina lesionades la qual cosa causa la pèrdua de la visió central.

La tècnica desenvolupada per l’empresa americana Advanced Cell Technology (ACT) consisteix en manipular cèl•lules mare fins convertir-les en aquest tipus de cèl•lules de la retina. Una cop obtingut el cultiu, s’injecten entre 50.000 i 200.000 cèl•lules noves i sanes en la part posterior de l’ull, per darrere de la retina, amb la idea de que reemplacen a les lesionades i millore la visió del pacient.

La medicina regenerativa continua avançant i, encara que sols siga un assaig, dóna esperança a molts pacients.

Us fiquem un enllaç de la notícia en El País i uns altres en El Mundo sobre la notícia i un altre article publicat en agost.

Entrevista a Manuel Elkin Patarroyo.

Ahir vam poder escoltar una entrevista molt interessant de Pepa Fernández a Manuel Elkin Patarrayo. El científic va parlar de les vacunes químiques i de les seves darreres investigacions.
Un gran divulgador, Patarroyo explica de manera molt clara quines han estat les seves línies de treball i com encaren les investigacions futures.
Si podeu, escolteu-lo!!

• A la carta
• > Radio
• > Radio Nacional
• > No es un día cualquiera
• > No es un día cualquiera - Hablamos con Manuel Elkin Patarroyo

GFAJ-1

Científics de la NASA han trobat en el llac Mono de Califòrnia bacteris que viuen en arsènic.
"Totes les formes de vida que coneixem es componen, principalment, de sis elements: carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, sofre i fòsfor", va dir en conferència de premsa Felisa Wolfe Simon, de l'Institut d'Astrobiologia de la NASA en Menlo Park (Califòrnia). "Hem trobat un bacteri que pot substituir el fòsfor per arsènic."
Wolfe Simon, ha designat al microorganisme amb el nom de GFAJ-1.
Aquest bacteri, de la família de les halomonadàcees, es pot considerar un organisme extremòfil especial.
Wolfe-Simon ha aconseguit demostrar que aquests bacteris poden substituir completament el fòsfor per arsènic e inclús incorporar-lo en el ADN, en la molècula de l'ATP o en les membranes cel·lulars i seguir creixent de forma estable.
En els seus experiments han agafat mostres de les colònies del llac Mono, les han cultivat reemplaçant poc a poc en la dieta les sals de fòsfor per arsènic, fins a que els microorganismes sobreviuen sense necessitat de fosfats.

Us fiquem un article de El País i un altre de Mediterráneo.

També un article de Ciencia @NASA :

http://ciencia.nasa.gov/ciencias-especiales/02dec_monolake/

FOTO: Henry Bortman. Felisa Wolfe-Simon en el llac Mono

Premis Nobel 2009

Aquest mes d'octubre s'han atorgat els premis Nobel de química i de medicina.
El Nobel de Fisiología o Medicina s'ha concedit a Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak. Els tres treballen en Estats Units i van descobrir el paper dels telòmers i de la telomerasa en el procés de la multiplicació cel·lular. Un exemple de com la investigació bàsica té després aplicacions pràctiques.

Us fiquem dos articles: "Un cronómetro molecular en la célula" i l'article "Nobel a un mecanismo básico de la vida".

El Nobel de Química s'ha atorgat a Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz i Ada E. Yonath que van aconseguir, per procesos de cristal·lografia de raigs X, conèixer en tres dimensions l'estructura del ribosoma, la màquina molecular que en la cèl·lula produeix les proteïnes seguint les instruccions de cada gen. A partir de l'estructura van saber com funciona el ribosoma i també van estudiar com afecten els antibiòtics els ribosomes bacterians.

Us fiquem l'article de la notícia en El País i un altre en El Mundo.Salud.

També us afegim aquest enllaç en el qual tres científics espanyols expliquen els Nobel de Química, Física i Medicina.

Tornem a caminar.

Ja està ací setembre i comencem passet a passet una nova ruta.

Us fiquem un article que va eixir el divendres de la imatge d'una molècula de pentaceno. La natura no deixa de sorprendre'ns des d'allò més menut fins a allò més gran.

Giant's Causeway

OBSEA

Ahir es va fer pública la notícia que el primer laboratori submarí de l’Estat Espanyol està funcionant correctament.

L’Observatori Submarí Extensible (OBSEA) instal·lat en el mes de maig a tres milles de la costa de Vilanova i la Geltrú i a 20 metres de profunditat, transmet a temps real als laboratoris de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) una sèrie de dades recollides en el sòl marí.

Aquesta plataforma submarina pionera, instal·lada pel vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa del CSIC, ha superat amb èxit els dos primers mesos de prova.
La plataforma permetrà estudiar, de forma permanent, des de tènues variacions en la temperatura i/o salinitat per a comprovar la qualitat de l’aigua, a senyals acústiques procedents de fonts naturals o antropogèniques per a avaluar la contaminació acústica, així com la contaminació per residus o el trànsit marítim.

El projecte s’integrarà en la Xarxa Europea d’Observatoris Marins ESONET.

Sir David Attenborough.

Fa uns dies es va anunciar que el naturalista britànic David Attenborough ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials 2009.
És una bona notícia la distinció concedida a aquest gran divulgador de la ciència.
Dóna un poc d'enveja que en altres països es valore als científics, geòlegs, botànics, zoòlegs, als naturalistes en general, cosa que, per llàstima, no passa en el nostre país. Desitjaríem que aquesta distinció ajudara a canviar eixa tendència.

Attenborough ha declarat al conèixer la notícia:
"Es un reconeixement inspirador que la protecció del món natural, que m'he dedicat a documentar durant gran part de la meva vida, siga un tema important per a tota la humanitat".

Una societat que dóna valor al seu entorn, que és respectuosa amb el paisatge i els éssers vius que hi habiten és una societat desenvolupada. Eixa deuria de ser la nostra meta.

Us fiquem un article publicat en El País i un altre de Joaquín Araújo.

Els Nobels de Ciències.

Us fiquem els articles que han eixit avui i en els que es parla dels investigadors que han estat premiats amb els premis Nobel de Física, Química i Fisiologia o Medicina per a que pugueu llegir un poc més sobre els seus treballs.

El Nobel de Física per a Yoichiro Nambu, Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa pels seus treballs sobre les simetries en la natura.

El Nobel de Química per a Osamu Shimomura, Martin Chalfie i Roger Y. Tsien pels seus treballs que han permés la utilització de la bioluminescència en el camp de la investigació mèdica i fisiològica.

El Nobel de Fisiologia o Medicina per a Luc Montagnier y Françoise Barré-Sinoussi pel descubriment del virus de la immunodeficiència humana (VIH) i a Harald zur Hausen pel descobriment de la relació del virus del papil·loma humà (HPV) como un agent causal del càncer cervical.

Aequorea victoria

I el món no s'ha acabat!

Atenent una petició!.

Com suposem que tots sabeu, avui s'ha ficat en funcionament el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN (Centre Europeu d'Investigacions Nuclears) de Ginebra.

Per a poder entendre millor tot el que està passant i per què és important aquest projecte i ha despertat tant d'interés us fiquem una sèrie d'enllaços:

• Dos articles de El País, un de Javier Sampedro , no us perdeu el vídeo, i un altre d'Alicia Rivera.
• Un gràfic de El País.
• Un article de El Mundo de Pablo Jáuregui , un altre article de Javier Armentia i una pàgina de El Mundo amb més informació.
• Y la pàgina del CERN on parla del LHC .

Esperem que us agrade!

Ja tornem a estar per ací!

Esperem que seguiu amb nosaltres, us animem a partipar fent comentaris, demanant tot allò que us interesse...

El Blog el fem entre tots!