dijous, 15 d’octubre del 2009

Parc Geològic d'Aliaga.

Aquest cap de setmana, els dies 17 i 18, el Parc Geològic d'Aliaga organitza una visita guiada per a professors que estiguen interessats en conèixer aquest magnífic entorn geològic.
La idea és veure el lloc i rebre informació sobre l'entorn d'Aliaga i comprendre millor els processos que l'han format. S'explicaran els punts del Parc i es mostrarà el material didàctic per si es volguera anar després amb un grup d'alumnes.
El Parc Geològic d'Aliaga agrupa els seus continguts en quatre nuclis d'interés:
  • La successió d'estrats del període Cretaci.
  • Formacions continentals de l'era Terciària.
  • Deformacions tectòniques adquirides per les capes durant l'orogènia Alpina.
  • Les formacions que l'erosió selectiva de les capes ha produït.

Si esteu interessats sols teniu que cridar al telèfon: 620 59 88 65 a Julia Escorihuela, gerent , coordinadora i guia del Parc.


dimarts, 13 d’octubre del 2009

Crònica d'una mort anunciada.

El Parc Nacional de Les Tables de Daimiel agonitza!
LLegiu l'article que es va publicar ahir en El País.


Cliqueu en la imatge per a veure l'esquema més gran.

Premis Nobel 2009

Aquest mes d'octubre s'han atorgat els premis Nobel de química i de medicina.
El Nobel de Fisiología o Medicina s'ha concedit a Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak. Els tres treballen en Estats Units i van descobrir el paper dels telòmers i de la telomerasa en el procés de la multiplicació cel·lular. Un exemple de com la investigació bàsica té després aplicacions pràctiques.
El Nobel de Química s'ha atorgat a Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz i Ada E. Yonath que van aconseguir, per procesos de cristal·lografia de raigs X, conèixer en tres dimensions l'estructura del ribosoma, la màquina molecular que en la cèl·lula produeix les proteïnes seguint les instruccions de cada gen. A partir de l'estructura van saber com funciona el ribosoma i també van estudiar com afecten els antibiòtics els ribosomes bacterians.
Us fiquem l'article de la notícia en El País i un altre en El Mundo.Salud.
També us afegim aquest enllaç en el qual tres científics espanyols expliquen els Nobel de Química, Física i Medicina.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Col·leccions del museu.

El museu d'Història Natural de València té penjades On line les seves col·leccions , l'entomològica de Torres Sala i la malacològica de Siro de Fez.
Pot ser interessant que les consulteu.


Foto: Enrique Luis Navarro

LLegint les entrades de Jose.

Hem vist en el Blog de Jose Azkárraga informació sobre la pel·lícula "Creation" que es va presentar el 10 de setembre en el Festival de Toronto. Està protagonitzada per Paul Bettany i Jennifer Connelly i se centra en l'etapa de joventut i maduresa de Darwin.
Si llegiu l'entrada veureu la referència a les complicacions que està tenint la pel·lícula per a trobar distribuidor en EEUU.
Sense comentaris.
Manuel Mª ha ficat la web de la pel·lícula.
Hi haurà que veure-la quan l'estrenen ací.

dijous, 10 de setembre del 2009

25 anys

Ara fa 25 anys que Alec Jeffreys, professor de la Universitat de Leicester en Anglaterra, va descobrir que l'ADN de les persones seguia un patró que ens permitia distingir-nos a uns dels altres, com si foren les emprentes digitals, és el que anomenen l'emprenta genètica.
Havia nascut la tècnica dels anàlisis d'ADN. Aquesta eina té moltes aplicacions tant en medicina legal i forense, com per a fer proves de paternitat o per analitzar la compatibilitat dels òrgans d'un donant.
Us fique un article per si voleu llegir més sobre el tema.

FOTO:

Una mostra de les emprentes genètiques preparades per Alec Jeffreys en setembre de 1984.

dilluns, 31 d’agost del 2009

Tornem a caminar.

Ja està ací setembre i comencem passet a passet una nova ruta.
Us fiquem un article que va eixir el divendres de la imatge d'una molècula de pentaceno. La natura no deixa de sorprendre'ns des d'allò més menut fins a allò més gran.

Giant's Causeway

dilluns, 20 de juliol del 2009

El 20 de juliol de 1969.

Avui fa 40 anys que l'home va arribar a la lluna.
Us fiquem un especial de El Mundo, una entrada de Javier Armentia i us recomanem que mireu la imatge astrofísica del dia.
La missió de l'Apollo 11, com va dir Aldrin, va ser "un símbol de la insaciable curiositat de l'home per explorar allò desconegut".

FOTO: NASA

dimarts, 14 de juliol del 2009

OBSEA

Ahir es va fer pública la notícia que el primer laboratori submarí de l’Estat Espanyol està funcionant correctament.
L’Observatori Submarí Extensible (OBSEA) instal·lat en el mes de maig a tres milles de la costa de Vilanova i la Geltrú i a 20 metres de profunditat, transmet a temps real als laboratoris de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) una sèrie de dades recollides en el sòl marí.
Aquesta plataforma submarina pionera, instal·lada pel vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa del CSIC, ha superat amb èxit els dos primers mesos de prova.
La plataforma permetrà estudiar, de forma permanent, des de tènues variacions en la temperatura i/o salinitat per a comprovar la qualitat de l’aigua, a senyals acústiques procedents de fonts naturals o antropogèniques per a avaluar la contaminació acústica, així com la contaminació per residus o el trànsit marítim.
El projecte s’integrarà en la Xarxa Europea d’Observatoris Marins ESONET.

dimarts, 23 de juny del 2009

La nit de Sant Joan

Avui és la nit de Sant Joan.

Nit de fogueres, de revetlles, de dessitjos, d'amics.... La nit que ens recorda que ja estem en estiu, que venen els dies llargs i càlids. Que la vida, eixe fràgil do, segueix.


Que tingueu una bona nit!


Prosaposina

Avui ha eixit en El País una notícia que segueix donat esperances a les persones malaltes de càncer.
Un equip de científics dels EEUU i de Noruega han publicat en la revista Proceedings, de l' Acadèmia de Ciències dels EEUU, un treball sobre l'èxit dels estudis de la utilització d'una proteïna, la prosaposina, una proteïna que va ser identificada en 1989 i que s'ha vist que pot tenir un paper important per a frenar la metàstasi.
Aquesta troballa pot ser que, en un futur, puguera ser utilitzada en un nou tractament. "Aunque no pudiéramos impedir que los pacientes contrajeran cáncer podríamos mantenerlos libres de metástasis", comenta Randolph S. Watnick, del Children´s Hospital de Boston, que ha dirigit la investigació.
Roger Gomis, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Barcelona (IRBB) ha dit: "Estas investigaciones son de frontera, abren ventanas de oportunidad y es a posteriori cuando se ve su utilidad".

Cèl·lules de càncer de colon. Foto: Lorna McInroy

dilluns, 22 de juny del 2009

El proper curs a Zamora.

El nostre institut ha tornat ha estar sel·leccionat en el projecte de estàncies en "Centres d'Educació Ambiental". Són beques que organitza el Ministeri d'Educació, Política Social i Esport.
Nosaltres anirem al Centre d'Educació Ambiental de Villardeciervos, en Zamora. Serà una estància d'una setmana, del 19 al 24 d'octubre de 2009.
Ens han concedit beques per a 25 alumnes que el proper curs estaran en 4t d'ESO.
Ja us ficarem més informació de les activitats que farem però.... aneu preparant-vos!!.

LLac de Sanàbria

dimarts, 9 de juny del 2009

Sir David Attenborough.

Fa uns dies es va anunciar que el naturalista britànic David Attenborough ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials 2009.
És una bona notícia la distinció concedida a aquest gran divulgador de la ciència.
Dóna un poc d'enveja que en altres països es valore als científics, geòlegs, botànics, zoòlegs, als naturalistes en general, cosa que, per llàstima, no passa en el nostre país. Desitjaríem que aquesta distinció ajudara a canviar eixa tendència.
Attenborough ha declarat al conèixer la notícia:
"Es un reconeixement inspirador que la protecció del món natural, que m'he dedicat a documentar durant gran part de la meva vida, siga un tema important per a tota la humanitat".

Una societat que dóna valor al seu entorn, que és respectuosa amb el paisatge i els éssers vius que hi habiten és una societat desenvolupada. Eixa deuria de ser la nostra meta.

Us fiquem un article publicat en El País i un altre de Joaquín Araújo.

diumenge, 7 de juny del 2009

Des del cim d'Aitana.

El dissabte 6 de juny vam estar per la serra d'Aitana en el curs "X Itinerari Didàctic Ambiental: la flora i vegetació de la serra Aitana" organitzat per Francesc Peñalver del CEFIRE de Sagunt i el Joan Piera de professor guia.
Vam eixir d'Altea i vam fer la primera parada en la carretera d'Altea a La Nuncia en un aflorament de guixos on vam veure, entre d'altres, Teucrium lepicephalum i Helianthemum squamatum, en un xicotet indret, que de moment s'ha escapat a la urbanització, que s'hauria de declarar microreserva de flora.
Després ens vam desplaçar fins a la font de Partagat d'on vam començar la pujada al cim d'Aitana.
Sempre hi ha dos camins per arribar a un lloc. Un el fàcil i l'altre el que està fet per a gent especial i que, sens dubte, és molt més interessant. Joan i Francesc van triar per a nosaltres, naturalment, el segon.
Ens vam aproximar a veure les extenses tarteres que devallen des de la línea de cingleres de la serra.
Joan Piera ens va anar explicant les peculiars característiques climàtiques de la zona i ens anava mostrant les joies botàniques que ens trobàvem per la ruta.
Vam veure diversos pous de neu i en les zones del con d'enderrocs, en la clapissa, vam apreciar una gran diversitat d'espècies, com ara Potentilla caulescens, Rhamnus saxatilis, Iberis carnosa... i vam tenir la sort de veure la més majestuosa de les trenca-pedres en el paretó calcari, la corona de rei en flor (Saxifraga longifolia). Vam anar "seguint la cota" i vam fer un esplèndid recorregut travessant les tarteres, en paraules del nostre estimat Joan, un autèntic "paisatge llunar".
Entrant per l'estreta escletxa del Pas de la Rabosa vam accedir al paratge dels avencs de Partagat. Impressionant!
Uns profunds tallats on no es podia veure el fons.
I una espenteta més i ja estavem a dalt del cim calcari d'Aitana a 1588m.
Des d'allí es podia veure la Penya Forata, la Serra de Bèrnia, el Penyal d'Ifach, la Cresta del Realet, davant nostre la muntanya màgica del Puig Campana amb els seus 1406m i de fons la mar....
Vam gaudir de la botànica, de la geologia, del paisatge i de les històries que ens anava contant Joan.
L'amor, la passió que té Joan per aquestes terres i els seus coneixements de totes i cadascuna de les plantes que ens anàvem trobant pel recorregut no deixa d'admirar-nos.
El que més ens va agradar?. Poder gaudir d'aquest espai natural amb la bona companyia de Joan i els seus amics d'Alacant.
Us fiquem l'enllaç del programa i dels materials que ha penjat Francesc Peñalver a la pàgina del CEFIRE de Sagunt.
També us fiquem la pàgina que ens van donar de geoalicante de la Universitat d'Alacant i la de l'itinerari de la serra d'Aitana de la mateixa pàgina.

Saxifraga longifolia



Avencs de Partagat