dilluns, 2 de juny de 2008

Un passeig per l'Aitana.

El passat dissabte 31 de maig vam poder gaudir d'un itinerari botànic per La Serra d'Aitana dintre dels itineraris didàctics organitzats per Francesc Peñalver del CEFIRE de Sagunt.
L'Aitana és sens dubte el massís més important del nucli muntanyenc del migjorn valencià i atresora una notable riquesa florística.
Vam començar el dia en Alcoleja, al costat de la llar, llegint textos de les observacions de Cavanilles i de Manuel Vicent per anar entrant en la màgia d'aquesta serra.
Amb la guia de Joan Piera ens vam endinsar en la serra i ens va anar mostrant algunes de les meravelles botàniques que allí podem trobar. Vam veure, entre d'altres, Salvia blancoana sb. mariolensis, Vella spinosa, Alyssum spinosum, Arenaria grandiflora, Daphne oleoides, Lonicera etrusca ... i vam gaudir del plaer d'observar la Saxifraga longifolia en flor.
La pluja no va ser capaç de frenar l'immensa passió amb la que Joan descriu les riqueses de l'Aitana.
L'olleta de Rafael de l'hostal "El Pirineo" de Confrides i la tertúlia de després de dinar amb els companys alacantins van ser la cloenda d'un bon dia de camp.
Tant de bo nosaltres puguerem transmetre als nostres alumnes la mateixa passió per la natura que té Joan.
Per a que els moments de plaer continuen observeu la corona de rei en flor...


Saxifraga longifolia

6 comentaris:

Joan Piera ha dit...

Acabe de llegir el vostre article. M'ha semblat d'una gran tendresa i molt molt sensible. Ho vaig passar força bé. La pluja va ser un valor afegit i l'esclat florístic magnífic.
Jo també he encetat avui un blog: joanpiera.blogspot.com que aniré ampliant.
Una salutació del vostre amic Joan Piera.

Ignasi i Pilar ha dit...

Moltes gràcies Joan per les teves amables paraules.
Va ser un dia molt bo, gaudir de la vostra companyia va ser un regal. Ja saps que la pluja no ens frena massa i valia la pena veure tot el que ens vas mostrar.
Seguirem el teu Blog, ja l'hem enllaçat en el lateral del nostre!
Una forta abraçada.

Joan Piera ha dit...

Les saxifragues com la corona de rei són plantes rupícoles la qual cosa vol dir que viuen al damunt de les roques, fet que no és gens fàcil i que requereix una gran adaptació.
Per unes formacions cel·lulars al situades al final de les fulles, excreten aigua amb carbonat càlcic dissolt que cristal·litza una vegada s'evapora aquella tot i formant una costra blanquinosa. Les fulles es disposen en roseta, com si fos una corona, d'on li ve el nom popular.
Les corones de rei romanen molts anys en estat de roseta de fulles, Són monocarpelars, és a dir que floreixen una vegada a la vida i després es sequen i cauen de les roques.
Moltes rupícoles són endèmiques,exclusives d'una determinada àrea. La Marina Baixa es caracteritza per presentar un gran nombre d'endemismes rupícoles fet que li proporciona un alt valor científic i patrimonial.
Salutacions del vostre amic Joan Piera

José L. Castillo ha dit...

Creo que educar es abrir el abanico de las opciones. Saber que se puede ir al campo a (ad)mirar está bien. Muchos no lo saben. Y saber transmitirlo con pasión está muy bien.

Felicidades por la entrada y por maravillaros por la saxifraga.

Ignasi i Pilar ha dit...

Gracias José Luis!
Seguimos tu Blog y sabemos que tú también eres de los que miran y admiran.
Deberíamos ser capaces de contagiar el placer de observar lo que nos rodea con los cinco sentidos.
Un abrazo.

Joan Piera ha dit...

Avui celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient. Medi ambient és "tot". Per suposat també les nostres saxifragues que ben valuoses són. Com a professors hem de saber educar els nostres alumnes en els valors ambientals, els quals, una vegada assimilats i posats en pràctica puguen garantir una millor relació i gestió amb el medi que ens envolta. Em consta aquesta tasca en el vostre Institut i us anime a continuar.
Salutacions ben cordials
Joan Piera