dimarts, 31 de març del 2009

Tot el que hem vist i hem sentit al Simposium.

El cap de setmana passat vam estar en el Simposium de fotografia que se celebra des de fa 6 anys a Vila-real.
Vam veure projeccions molt interessants com la de Bàrdenes, la de la Conca del riu Yukon, la de Fran Nieto, la de la cabra montés de Gredos, la del col·lectiu Mirada Natural...
Les conferències i les vivències de Miguel Gallardo i Vicente Urios, Marcela Portocarrero, Sara Bennet, Bernabé Moya, Alberto Sendra, Philip Manning, Claudia Diaz Granados i Marcos G. Meider ens van apropar des dels grans felins, als dofins de Sudamèrica passant pels arbres monumentals, els endemismes de les grutes i cavernes de Castelló, la pell i la musculatura d'un dinosauri, els corredors biològics dels oceans a les aventures i desventures d'un fotògraf de la natura.
Es van presentar dos llibres, "Cien latidos" de Francisco Mingorance i "El fotógrafo de la Naturaleza, guía completa para la era digital " de José Benito Ruíz.
Felix Tena ens va parlar d'aquests primers 10 anys del programa "Medi ambient" i vam veure un avançament de la sèrie "Agua de selva" de Ramón Campoamor.
Vam sentir l'opinió sobre la sexta extinció i moltes coses més de Fernando Trujillo, Juan Luis Arsuaga i Ramon Folch en la taula rodona del dissabte per la vesprada.
L'entrega de premis va ser un acte multitudinari amb el saló d'actes ple i per a nosaltres va ser especial el reconeixement a Manuel Canseco amb el Premi Amigo Felix pel seu treball de divulgació continuada de la ciència al llarg de molts anys.
La clausura aquest any la va fer Francesc Muntada amb unes imatges d'alta muntanya realment fantàstiques que formen part del seu darrer treball "Cims de Catalunya".

Ens hem deixat per al final una projecció que ens va agradar molt, el treball de Tato Rosés "Mozambique, tierra desconocida". Altres anys ja havíem pogut gaudir del treball d'aquest fotògraf que amb una sensibilitat especial ens mostra la realitat d'aquells països que normalment no eixen en els mitjans de comunicació. Tato ens permet veure amb els seus ulls un món que ens queda molt lluny però que no ens ha de ser indiferent.
Volem donar-li especialment les gràcies per compartir amb nosaltres el seu treball.

FOTO: Francesc Muntada