diumenge, 7 de juny de 2009

Des del cim d'Aitana.

El dissabte 6 de juny vam estar per la serra d'Aitana en el curs "X Itinerari Didàctic Ambiental: la flora i vegetació de la serra Aitana" organitzat per Francesc Peñalver del CEFIRE de Sagunt i el Joan Piera de professor guia.
Vam eixir d'Altea i vam fer la primera parada en la carretera d'Altea a La Nuncia en un aflorament de guixos on vam veure, entre d'altres, Teucrium lepicephalum i Helianthemum squamatum, en un xicotet indret, que de moment s'ha escapat a la urbanització, que s'hauria de declarar microreserva de flora.
Després ens vam desplaçar fins a la font de Partagat d'on vam començar la pujada al cim d'Aitana.
Sempre hi ha dos camins per arribar a un lloc. Un el fàcil i l'altre el que està fet per a gent especial i que, sens dubte, és molt més interessant. Joan i Francesc van triar per a nosaltres, naturalment, el segon.
Ens vam aproximar a veure les extenses tarteres que devallen des de la línea de cingleres de la serra.
Joan Piera ens va anar explicant les peculiars característiques climàtiques de la zona i ens anava mostrant les joies botàniques que ens trobàvem per la ruta.
Vam veure diversos pous de neu i en les zones del con d'enderrocs, en la clapissa, vam apreciar una gran diversitat d'espècies, com ara Potentilla caulescens, Rhamnus saxatilis, Iberis carnosa... i vam tenir la sort de veure la més majestuosa de les trenca-pedres en el paretó calcari, la corona de rei en flor (Saxifraga longifolia). Vam anar "seguint la cota" i vam fer un esplèndid recorregut travessant les tarteres, en paraules del nostre estimat Joan, un autèntic "paisatge llunar".
Entrant per l'estreta escletxa del Pas de la Rabosa vam accedir al paratge dels avencs de Partagat. Impressionant!
Uns profunds tallats on no es podia veure el fons.
I una espenteta més i ja estavem a dalt del cim calcari d'Aitana a 1588m.
Des d'allí es podia veure la Penya Forata, la Serra de Bèrnia, el Penyal d'Ifach, la Cresta del Realet, davant nostre la muntanya màgica del Puig Campana amb els seus 1406m i de fons la mar....
Vam gaudir de la botànica, de la geologia, del paisatge i de les històries que ens anava contant Joan.
L'amor, la passió que té Joan per aquestes terres i els seus coneixements de totes i cadascuna de les plantes que ens anàvem trobant pel recorregut no deixa d'admirar-nos.
El que més ens va agradar?. Poder gaudir d'aquest espai natural amb la bona companyia de Joan i els seus amics d'Alacant.
Us fiquem l'enllaç del programa i dels materials que ha penjat Francesc Peñalver a la pàgina del CEFIRE de Sagunt.
També us fiquem la pàgina que ens van donar de geoalicante de la Universitat d'Alacant i la de l'itinerari de la serra d'Aitana de la mateixa pàgina.

Saxifraga longifolia



Avencs de Partagat

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolguts Ignasi i Pilar:
Encara que molt cansats, l'itinerari pel cim de l'Aitana del passat dissabte va estar força be.
Afegir una petita preocupació: La major part dels teixos que vam trobar presentaven un estat un tant decaigut, amb moltes branquetes i fulles seques. Caldria buscar-ne'n les causes.
Jo n'apunte tres:
Una possible infecció fúngica com ara la del "suflamat" dels pins.
Una prova del canvi climàtic, ja que els teixos son arbres de fred i gel i cada vegada fa més calor.
O simplement que aquesta primavera haja estat més seca (encara que puc afegir que ha plogut prou per la Marina Baixa)
Pense que caldria que el Departament adient de la Generalitat o de qualsevol Universitat iniciara una investigació. Els teixos s'ho mereixen, ja que en queden molt pocs.
Salutacions
Joan Piera

Ignasi i Pilar ha dit...

Hola Joan.
Tens raó, els teixos que vam veure per l'itinerari no feien massa bona cara, potser el del Pas de la Rabosa tenia millor aspecte.
Seria interessant, com apuntes, que els tècnics adients feren un cop d'ull per si els de més abaix estigueren malalts.
Va estar un plaer passar un dia amb tu. Gràcies per dedicar-nos el teu temps.
Salutacions.