dimecres, 13 d’abril de 2011

"Un segundo puede ser una eternidad ".

Ja ha passat el Simposium i com sempre hem pogut veure projeccions molt interessants, la qualitat de fotos en macro, gaudir d'escoltar les aventures de Jordi Bas, aprendre amb el que ens van mostrar Marcos Meider, José Fernández o José Benito.

El dissabte vam escoltar a Begoña Poza i la seva xerrada sobre el jaciment de Fumanya o els treballs de sorolls de cetacis, presentat per José Antonio Esteban.

Vam veure els originals treballs de Eduardo Blanco i altres passes com el de Francisco Márquez, Joan Roca, Fran Nieto, Mariano Cano, Javier Marcos...

Tato Roses ens va contar les seves aventures al fer la Transpirenenca en bici.

Vam acabar el diumenge amb un crit de reivindicació i admirant el treball de un fotògraf d'importància internacional.

El crit el va llençar Erwan Grey, Julio Tudela, sobre el Nepal. La població nepalí està patint un genocidi del que res sentim, com ell dia "lo que se ve se sabe", ell va ser en el Simposium la veu de tots aquells que no poden parlar. La ONU ha abandonat el país i ha deixat a la població desprotegida. Una foto, una imatge, pot canviar el món, "un segundo puede ser una eternidad".

Vam acabar el diumenge admirant el treball de Kike Calvo. Va animar a tots a seguir els seus somnis i ens va anar parlant del seu treball al llarg d'aquests anys. La tècnica no és el més important, segons ell, la mirada és allò essencial en un fotògraf.


Si voleu saber més sobre el Simposium mireu l'enllaç al blog de l'Àmbit Científic.




FOTO: Erwan Grey